La Selva del Camp va ser una vila molt destacada en la història del Camp de Tarragona durant l'Edat Mitjana. De fet, és aquí on es reunia la Comuna del Camp, òrgan encarregat d'agrupar tots els pobles sota el domini feudal de l'Arquebisbat de Tarragona. Aquesta posició destacada, que va ostentar la vila en el passat, es va mantenir, mandrosament, en l'esperit i en l'ànima selvatana de la qual parla Puig i Ferreter a l'inici de La farsa i la quimera (1936): són pagesos que es creuen grans propietaris i petits burgesos que simulen ser de la capital.
La pedrera de les pròpies experiències
Pocs pobles tenen la sort de tenir un treball documental tan curós sobre la seva vida a la primera meitat del segle XX. Joan Puig i Ferreter va explotar —en paraules de Guillem-Jordi Graells— la pedrera de les seves pròpies experiències. Així, en l'exemple anterior, com en gran part de la seva obra, hi trobem la vida rural enfrontada a la vida urbana; com aquesta es defensa, com es manté i perviu, o no. La visió de Puig és, en moltes ocasions, poc amable i molt severa amb els seus convilatans; no obstant això, no ho hem d'entendre com una crítica exclusiva del seu poble, sinó de la vida rural catalana contagiada per la ignorància i per les tradicions recloses, una conducta que podem trobar molt ben il·lustrada a Aigües encantades (1908). L'obra es converteix en una caricatura de la realitat, en què els personatges reals muten, d'acord amb els interessos de l'autor, per il·lustrar les lluites de la societat amb la clara voluntat d'educar i acabar amb el culte a la ignorància.
Una vida entre la Selva, Barcelona i França
Puig neix a la Selva del Camp el 5 de febrer de l'any 1882. És fill il·legítim d'un ric terratinent del mateix poble, que no el reconeixerà mai, i de Consol Puig i Ferreter, de la qual pren els dos cognoms. L'absència de la figura paterna, així com el fet d'haver nascut fora del matrimoni, són elements i problemàtiques recurrents en la seva obra. L'ensenyament bàsic el cursa a l'escola municipal i el batxillerat, a Reus. És a Reus on fa amistat amb el grup constituït per Josep Aladern, Hortensi Güell, Antoni Isern i Plàcid Vidal, que de seguida l'introdueixen en el món de les lletres. En aquesta primera fase és on trobem el Puig poeta, que de seguida quedarà substituït pel dramaturg, pel qual resulta molt més destacat.
El 1899 es trasllada a Barcelona, on comença a estudiar farmàcia, carrera que abandonarà aquell mateix any. A Barcelona, el seu univers literari s'obrirà i, amb la seva formació autodidacta, coneixerà els grans autors del moment i buscarà fer-se un lloc en el teatre de la Ciutat Comtal. L'èxit i el fracàs es van alternar durant la joventut de Puig i Ferreter, així com certs episodis de grans dificultats econòmiques. El 1903, motivat per una d'aquestes situacions, marxa a França. En aquesta primera estada es mou per la Provença i la Borgonya, on té una relació amb una dona casada, Matilde Thevenot, figura que, posteriorment, inspirarà la seva obra de teatre La dama enamorada (1908). Aquesta primera estada a França també és essencial en la redacció de la seva obra narrativa més destacada, Camins de França (1934). El 1904 torna a Barcelona i estrena, al Teatre de les Arts, La dama alegre (1904) amb gran èxit. L'any següent presenta al Teatre Romea El noi mimat (1905), obra criticada amb molta duresa. Després d'aquesta experiència fa la seva segona estada a França acompanyat pel seu amic Antoni Isern. En tornar, es dedica al periodisme i al teatre, i arriba el moment en què publica les seves principals obres dramàtiques. El 1909 fa una llarga estada a la Selva del Camp. Del 1910 al 1913 cursa la carrera de Filosofia i Lletres. El 1911 entra de redactor nocturn de La Vanguardia. Aquesta va ser una etapa molt productiva que es va allargar fins al 1916-1917.
Va continuar alternant el món del teatre i el del periodisme. El 1918 es va casar amb Clotilde Barranco, amb qui va tenir dues filles. El mateix 1918 va iniciar les seves temptatives en el món de la novel·la. El 1923 va estrenar La dama alegre a París, sense gaire èxit.
El 1928 es funda Edicions Proa i Puig i Ferreter ocupa el càrrec de director literari de la col·lecció Biblioteca A Tot Vent. En aquest context, i amb l'adveniment de la Segona República, intensifica les seves activitats polítiques. Amb l'inici de la Guerra Civil espanyola és enviat a París per comprar material bèl·lic. Mentre du a terme aquesta tasca és acusat de malmetre els diners de la República, i la seva figura de polític i de literat en resulta greument perjudicada. El 1936 publica l'última obra de teatre i, a partir del 1938, comença a escriure el cicle d'El pelegrí apassionat (1952-1977), de dotze volums. És ministre de Justícia del govern de la República espanyola a l'exili entre els anys 1952 i 1954. Mor a París el 2 de febrer del 1956; les seves despulles descansen al cementiri del Père-Lachaise.
La memòria d'un territori
Tant el teatre com la narrativa de Puig parlen del que veia, de la seva experiència respecte al món. A La farsa i la quimera (1936) tots els personatges resulten víctimes de la ignorància que contagia totes les capes de la societat. Ni tan sols els protagonistes, que havien viscut a la ciutat, es troben indemnes de l'aire del segle XIX. Puig i Ferreter veu i viu en una societat que canvia. El seu missatge resulta desesperançador, però la crítica dels seus contemporanis té una voluntat explícita de canvi: Puig pretenia ser l'enginyer de les aigües encantades. L'any 1936, el món de Puig s'enfonsa. La divisió de la societat que ell havia presentat en drames com Aigües encantades (1908) es fa real. Els fantasmes es desperten i el fan fora del seu país, on no tornarà mai més.
La literatura és el resultat de les experiències de l'escriptor. Pesen les seves lectures, però pesa encara més tot allò viscut. Amb Puig podem parlar de reconstruir la memòria d'un territori, llegir sobre una vila del Camp de Tarragona i veure una societat en què la ignorància i el pes dels costums són una càrrega insuperable. Resta, ara, la pregunta sobre la vigència de Puig: la crítica a la societat d'inicis del segle XX forma part del passat o encara és vàlida en el dia d'avui?
Un text de La identitat del territori. Continua explorant la biografia completa o la ruta literària per la Moixera.