Joan Puig i Ferreter: biografia, vida i obra (1882

Q: Quina és l'obra més coneguda de Puig i Ferreter?

El drama Aigües encantades (1908) és una de les peces cabdals del teatre català modernista. En narrativa destaquen El cercle màgic (1929, Premi Joan Crexells), Camins de França (1934) i La farsa i la quimera (1936).

Q: On va morir Joan Puig i Ferreter?

Va morir a París el 2 de febrer de 1956, a l'exili. Està enterrat al cementiri del Père-Lachaise.

Qui era

Narrador, dramaturg i polític

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 – París, 1956) va ser una de les veus més polièdriques de la literatura catalana del segle XX, sempre arrelada al Camp de Tarragona.

Retrat de Joan Puig i Ferreter — Joan Puig i Ferreter · *Teatralia*, autor desconegut, Wikimedia Commons (domini públic)

Narrador Novel·la de maduresa De Camins de França a El cercle màgic i el cicle El pelegrí apassionat.

Dramaturg Teatre d'idees modernista Aigües encantades (1908), una de les obres cabdals del teatre català.

Polític Diputat republicà · ERC Diputat (1931–32) i ministre de Justícia del govern a l'exili (1952–54).

Les quatre etapes

Periodització seguida a la Guia didàctica oficial del Departament d'Educació de la Generalitat (Artigas Prous, 2021).

1882 – 1907

Turbulències

Fill d'una relació extramatrimonial entre Consol Puig i Ferreter i Jaume Esquer Pons, no és reconegut pel pare. El plet d'il·legitimitat i divorci que va envoltar el seu naixement es conserva digitalitzat a l'Arxiu Municipal de la Selva del Camp. L'endemà del naixement és lliurat a una dida d'Alcover, al molí de Batistó, on passa la primera infància. Educació primària irregular a la Selva. A l'institut de Reus coneix Josep Aladern (Cosme Vidal) i s'integra al cercle modernista. Crisi existencial i trasllat a Barcelona, on comença —i aviat abandona— estudis de farmàcia. Viatge a peu a França amb l'amic Antoni Isern (1905).

1908 – 1924

Cercant el camí

Esclat com a dramaturg modernista amb Aigües encantades i La dama enamorada (1908). Conferència L'art dramàtica i la vida al Teatre Novetats. Cursa la carrera de Filosofia i Lletres (1910-1913). El 1911 entra de redactor nocturn a La Vanguardia, una experiència que retrata críticament a Servitud. Memòries d'un periodista. El 1918 es casa amb Clotilde Barranco, amb qui tindrà dues filles, Pilar i Eva. Traduccions de Shakespeare, Gorki i Tolstoi.

1925 – 1936

Un cert equilibri

Maduresa narrativa. Director literari d'Edicions Proa i de la col·lecció Biblioteca A Tot Vent. Doble guardó de La Novel·la d'Ara amb L'home que tenia més d'una vida (1925) i Els tres al·lucinats (1926). Premi Joan Crexells per El cercle màgic. Diputat per Barcelona a les Corts constituents de la República amb Esquerra Republicana de Catalunya (1931), director de La Campana de Gràcia i diputat al Parlament de Catalunya (1932). Publica Camins de França (1934) i La farsa i la quimera (1936).

1936 – 1956

Afanys i exili

Després de l'aixecament militar, ocupa diversos càrrecs a la Generalitat i és nomenat delegat a París el setembre de 1936; ja no retornarà mai. Refugi a la finca Les Sablons (Turena) durant l'ocupació nazi. Comença el cicle El pelegrí apassionat, que ocuparà la resta de la seva vida. Impulsa la represa d'Edicions Proa amb Josep Queralt. Ministre de Justícia del govern republicà a l'exili (1952-54). Mor el 2 de febrer de 1956 a París, sense haver retornat al Camp de Tarragona.

El document del naixement

La partida de baptisme de Joan Puig i Ferreter es conserva al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp. És el document que fixa la data exacta del naixement i que explica, en llenguatge notarial, l'origen dels seus dos cognoms.

Partida de baptisme manuscrita de Joan Buenaventura Rafael, batejat a la Selva del Camp el 5 de febrer de 1882, amb les notes al marge del rector — Partida de baptisme de Joan Puig i Ferreter · la Selva del Camp, 5 de febrer de 1882 © Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) Feu-hi clic per veure la reproducció a mida completa

Nom de fonts: Joan Bonaventura Rafael
Naixement: 5 de febrer de 1882, a la una i mitja de la matinada
Bateig: el mateix 5 de febrer, a la pila baptismal de Sant Andreu Apòstol
Mare: Consol Puig, consort de Joan Fortuny
Pare: hi consta com a «fill de pare incògnit»
Avis materns: Pau Puig i Cardona, militar i propietari, i Josepa Ferrater i Ferrater, tots dos ja difunts
Padrí: Joan Puig i Miró, sagristà de la parròquia
Signatura: Rafael Gallissà, prevere i rector, l'11 de febrer de 1882

«…he bautizado solemnemente á Juan Buenaventura Rafael, nacido á la una y media de la madrugada del mismo día, hijo de padre incógnito y de D.ª Consuelo Puig, consorte de D. Juan Fortuny, el cual se presentó ante mí el infrascrito cura párroco diciendo que al tal niño no le reconoce por hijo propio, por no haber mediado los ciento y ochenta días desde el día en que contrajo el matrimonio hasta el día de la fecha del nacimiento.» — Partida de baptisme, la Selva del Camp, 5 de febrer de 1882

El marit de la mare, Joan Fortuny, va comparèixer davant el rector per declarar que no reconeixia la criatura com a fill propi, perquè no havien passat els cent vuitanta dies de rigor des del casament. La partida no dona, doncs, cap nom de pare, i el nen queda inscrit amb els cognoms materns: Puig, de la mare, i Ferrater —després grafiat Ferreter—, de l'àvia materna.

Una nota del mateix rector remet al fallo dictat a la Cúria eclesiàstica de l'arquebisbat de Tarragona: és la branca canònica del mateix plet que, per la via civil, es conserva digitalitzat a l'Arxiu Municipal de la Selva del Camp. Una segona nota marginal, escrita molt més tard, hi anota el casament de l'escriptor: el 4 de juliol de 1918, a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb Clotilde Barranco Miguel.

Font: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), llibre de baptismes de la parròquia de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp.

Consulta la bibliografia completa a Obra

Cronologia sinòptica

La vida de Puig i Ferreter en paral·lel amb la història de Catalunya i del món i amb les publicacions literàries del seu temps.

Any	Joan Puig i Ferreter	Catalunya i el món	Literatura
1882	Neix a la Selva del Camp	Es col·loca la primera pedra de la Sagrada Família
1888		Exposició Universal de Barcelona
1898		Desastre del 98: Espanya perd Cuba i les Filipines
1903	Primer viatge a França (sol)
1905	Segon viatge a França, a peu amb Antoni Isern		Víctor Català, Solitud
1906		Solidaritat Catalana · I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
1907		Es funda l'Institut d'Estudis Catalans	Picasso, Les senyoretes d'Avinyó
1908	Estrena Aigües encantades al Teatre Romea
1909		Setmana Tràgica de Barcelona
1913		Pompeu Fabra publica les Normes ortogràfiques	Proust inicia A la recerca del temps perdut
1914		Mancomunitat de Catalunya · Esclata la Gran Guerra
1917		Revolució Russa
1918	Es casa amb Clotilde Barranco	Fi de la Gran Guerra	Fabra, Gramàtica catalana
1922			Joyce, Ulisses · T.S. Eliot, La terra eixorca
1926	Publica Servitud. Memòries d'un periodista
1928	Dirigeix Edicions Proa («Biblioteca A Tot Vent»)
1929	El cercle màgic · Premi Joan Crexells	Exposició Internacional de Barcelona · Crac del 29
1931	Diputat per ERC	Es proclama la Segona República · Es restaura la Generalitat
1932		S'aprova l'Estatut de Catalunya	Josep M. de Sagarra, Vida privada
1934	Publica Camins de França	Fets del Sis d'Octubre
1936	La farsa i la quimera · Marxa a París	Esclata la Guerra Civil espanyola	Assassinat de Federico García Lorca
1938	Inicia el cicle El pelegrí apassionat
1939	Exili definitiu	Fi de la Guerra Civil · Esclata la Segona Guerra Mundial
1945		Fi de la Segona Guerra Mundial
1947			Albert Camus, La pesta
1952	Ministre de Justícia del govern republicà a l'exili (fins al 1954)		Carles Riba, Salvatge cor
1956	Mor a París · Cementiri del Père-Lachaise

Premis i guardons

Premi La Novel·la d'Ara 1925 L'home que tenia més d'una vida

Premi La Novel·la d'Ara 1926 Els tres al·lucinats

Premi Concepció Rabell 1927 Una mica d'amor

Premi Joan Crexells 1929 El cercle màgic

Estrella commemorativa amb el nom de J. Puig i Ferreter, al paviment de la plaça del Teatre de Reus — Estrella del Grup Modernista a la plaça del Teatre de Reus, ciutat on Puig es va formar · Foto: Jordi Artigas, Wikimedia Commons (CC BY-SA 3.0)

Qüestions habituals sobre l'autor

Qui va ser Joan Puig i Ferreter?

Va ser un escriptor i polític català (la Selva del Camp, 1882 – París, 1956), una de les figures més polièdriques de la literatura catalana del segle XX: dramaturg modernista, novel·lista, director literari d'Edicions Proa, diputat republicà per Esquerra Republicana de Catalunya i exiliat.

Quina és l'obra més coneguda de Puig i Ferreter?

El drama Aigües encantades (1908) és una de les peces cabdals del teatre català modernista. En narrativa destaquen El cercle màgic (1929, Premi Joan Crexells), Camins de França (1934) i La farsa i la quimera (1936).

Quina relació té amb la Selva del Camp?

Hi va néixer el 1882 i la vila i el Camp de Tarragona són el rerefons de bona part de la seva obra. La ruta literària d'aquesta web en geolocalitza set espais de la Selva del Camp.

Quin paper polític va tenir?

Va ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya a les Corts constituents de la República (1931) i al Parlament de Catalunya (1932), i ministre de Justícia del govern republicà a l'exili (1952-54).

On va morir Joan Puig i Ferreter?

Va morir a París el 2 de febrer de 1956, a l'exili, sense haver tornat mai al Camp de Tarragona. Està enterrat al cementiri del Père-Lachaise.

Bibliografia i fonts

La bibliografia de referència, els estudis acadèmics, els fons documentals i els documentals sobre l'autor els trobaràs reunits a la pàgina de Fonts.

Anar a Fonts