La relació de Joan Puig i Ferreter amb la Selva del Camp va ser intensa, conflictiva i, en última instància, fundacional per a la seva obra. La vila no és únicament un teló de fons on passen les accions, sinó un personatge actiu que respira, opressiu de vegades, protector d'altres.
A l'univers literari de Puig i Ferreter, l'espai físic es converteix en «La Moixera», un mirall de les pròpies angoixes i del caràcter dels seus habitants.
Arquitectura de la memòria
Quan llegim El cercle màgic o La farsa i la quimera, el carrer Major, els portals de les antigues muralles o els camins de terra cap al Camp de Tarragona esdevenen extensions de la psicologia dels protagonistes. La pedra antiga pesa sobre les noves generacions, de la mateixa manera que el pes de la història i dels cacics locals asfixia els somnis de llibertat dels joves de principis de segle XX.
El treball de recuperació d'aquesta «identitat del territori» ens permet avui, tot passejant pels carrers de la Selva, no només observar els edificis tal com són, sinó entendre com van ser imaginats i patits per un dels nostres autors més universals.