L'obra periodística de Joan Puig i Ferreter és una faceta sovint eclipsada per la seva producció dramàtica i narrativa, però resulta fonamental per entendre la seva evolució intel·lectual i la seva lluita per la subsistència en una època de gran inestabilitat.
En aquest estudi s'analitza el paper de l'autor com a redactor en diaris com La Vanguardia, El Día Gráfico i Las Noticias. Puig i Ferreter retrata aquesta dura realitat a la seva novel·la «Servitud» (1926), on la redacció d'un diari no és només un espai de treball, sinó un microcosmos de les misèries i renúncies ètiques a les quals es veien abocats els escriptors de principis del segle XX per poder guanyar-se la vida.
El periodisme era per a molts joves lletraferits l'única porta d'entrada al món professional de les lletres, però massa sovint esdevenia una presó daurada on l'ideal topava frontalment amb els interessos de l'empresa.
(Aquest text és un resum de l'article original.)